Teresa nos traduce: Viatge a Itaca

Para quien no conozca la cancion, me he permitido
traducirla. Es un poela de Kavafis a la que le puso musica Lluis Llach. Y
fue Llach quien la popularizo.
Besos
Teresa

Serrat 100x100 en Santiago Chile, Poema Itaca y El Horizonte

(Kavafis - Carles Riba - Llui­s
Llach)
I

Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.

II

Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

III

Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l'amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences.


en castellano...

I

Cuando sales por hacer el viaje hacia Itaca, debes rogar
que el camino sea largo, pleno de aventuras, pleno de conocimientos.
Debes rogar que el camino sea largo, que sean muchas las madrugadas
que entrarás en un puerto que tus ojos ignoraban,
y vayas a ciudades para aprender de los que saben.
Ten siempre al corazon la idea de Itaca.
Has de llegar, es tu destino,
pero no fuerces nunca la travesi­a.
Es preferible que dure muchos años,
que seas viejo cuando fondees la isla,
rico de todo lo que habrás ganado haciendo el camino,
sin esperar que te dé más riquezas.
Itaca te ha dado el bello viaje, sin ella no habrías salido.
Y si la encuentras pobre, no es que Itaca te haya engañado.
Sabio, como bien te has hecho, sabras lo que significan las Itaques.


II

Mas lejos, habeis de ir mas lejos de los arboles cai­dos
que ahora os encarcelan, y cuando los habrais ganado tengais bien
presente no pararos.
Mas lejos, siempre id mas lejos, mas lejos del hoy que ahora
os encadena.
Y cuando os libereis volveis a empezar los nuevos pasos.
Mas lejos, siempre mucho mas lejos, mas lejos del mañana que ahora ya se
acerca.
Y cuando creais que llegais, sepais encontrar nuevas sendas.


III


Buen viaje para los guerreros que a su pueblo son fieles,
favorezca el Dios de los vientos el velamen de su barco, y pese a su
viejo combate tengan placer de los cuerpos más amantes. Llenen redes de
queridas
cometas llenas de venturas, llenos de conocimientos. Buen viaje para los
guerreros si a su pueblo son fieles, el velamen de su barco favorezca el Dios
de
los vientos, y pese a su viejo combate el amor llena su cuerpo generoso,
encuentren los caminos de los viejos anhelos, plenos de venturas, plenos de
conocimientos.